Mai ens podrem considerar plenament satisfets de la nostra tasca al Casal, perquè sempre tindrem noves idees i nous plans per a millorar el compliment de la missió de donar a conèixer Catalunya al nostre entorn i d'agrupar a tots els catalans de Costa Rica, els descendents de catalans i els amics de Catalunya, per a que ens ajudin en el projecte. Però hi ha moments en que no podem  menys que sentir-nos contents del que hem fet i estem fent, i pensem que ara és un d'aquests moments.

En poc temps, hem celebrat el XXV Aniversari de la fundació del Casal, recordant el 23 de març del 1982 i els homes i dones que van creure necessari l'existència d'una llar dels catalans que vivim a Costa Rica. Hem aconseguit disposar d'una seu pròpia, que era el somni daurat tots aquest vint-i-cinc anys, i que reuneix condicions i ofereix facilitats per a mantenir i augmentar les nostres activitats. El nom de Catalunya figura a les activitats de la Unió Llatina al país i al Butlletí Cultural de la Unió Europea. I acabem d'aconseguir un Vist-i-plau dels representants de la Generalitat i dels amics dels Casals catalans de l'àrea, amb l'organització i desenvolupament de la II Trobada de Casals Catalans de la Xarxa de Mèxic, Amèrica Central, Colòmbia, Veneçuela i el Carib. Tot, sense disminuir les activitats i cursos normals de la vida cultural del Casal.

Però res del que hem fet i estem fent, com del que esperem i pensem fer, podria ser possible sense la cooperació entusiasta de membres de la Junta Directiva, el personal de Secretaria i un bon nombre de socis que ens han ajudat sense fer-se pregar, amb entusiasme encoratjador i gran generositat. A més,  per descomptat, de la confiança i suport de la Generalitat de Catalunya. De tots és el mèrit, i a tots cal agrair la col-laboració. Moltes gràcies a tothom que ens ha ajudat i acompanyat!.

Ara no és hora, mai ho serà, de descansar: el nostre descans ha de ser per a pensar en noves metes i somniar nous objectius, per a convertir-los en realitat. Catalunya. ens demana continuïtat a la tasca, i des d'ara tornem a convocar a tots els que han ajudat, i a molts altres que hem d'afegir a l'estol d'amics de Catalunya, a treballar a  Costa Rica  per l'amistat i millor coneixement d'ambdós pobles. Tasca per a la que, com President del Casal, he de fer una recomanació: no podem oblidar mai que les Comunitats Catalanes dels nostres països ja no són  les mateixes de fa 30 o 40 anys, i que ara hem de comptar amb fills, nets i fins-i-tot besnéts, que no han nascut ni s'han criat a Catalunya, i que el seu pensament no és igual al que teníem i podem tenir els nascuts enllà. Si volem la permanència dels Casals i aconseguir  èxit en la tasca que ens hem compromès a fer, hem de tenir en compte les diferents maneres de pensar. I recordeu que el Casal Català de Costa Rica, a tots us convoca, invita i espera!.